dissabte, de juliol 21, 2007

Himen

Títol suggerent. Títol per una cançó. Una oda a la innocència: un regal difícil de conservar. La qualitat amb la que saber amanir els segons. La senzillés. El pilar més ferm de la felicitat més pura. Sols nosaltres tres: Tu, Jo i La Innocència.

Sangre, himen.
Primera vez con la emoción de un principiante.
Sangre para aplacar la ira de los dioses.
Bautizado, sacrificado en el pilar de tu bendita intimidad.

Tu corazón aún palpita entre mis manos en prueba de amor.
La comunión de manos inexpertas y de cuerpos en tensión…

Mírame, olvida lo que sabes.
Como si fuera la primera vez que me ves,
y probamos nuestra sangre.

Himen, amateur. Compartimos órganos vitales.
Tarde, ya no podrán separarnos nunca más.

Como aquella vez,
somos dos niños locos reconociéndonos la piel.

Mírame, olvida lo que sabes.
Como si fuera la primera vez que me ves,
y se detiene el tiempo,
desaparece el mundo bajo tus pies

¿No ves?
Con la emoción de la primera vez, ¿No crees?
Cuando no había nada que entender ni saber,
y éramos lo quisiéramos ser.

Tu respiración aun se agita al oír mi voz.
Se agita al oír mi voz.


Himen, Skunk D.F.


Feia temps que cap grup metalero em cridava l’atenció (encara que els quede poc de metaleros), però he de dir que l’últim disc d’aquesta gent té algunes cançons realment bones, o que, almenys a mi, m’han semblat suggerents. La primera vegada que vaig escoltar aquesta, de camí a casa després de treballar, se’m va clavar de mala manera. Els pels dels braços se’m ficaren com a taxes. Una cançó senzilla que per mi amaga un crit per recuperar els sentiments més verges. I deuríem. I aparcar tanta artificialitat repugnant.

Etiquetes de comentaris: ,