diumenge, de novembre 11, 2007

Banksy

Ací deixe una recopilació que he fet amb algunes obres de Banksy:

Banksy, com la majoria d’artistes que assoleixen una fama exagerada, és amat per uns i criticat per altres. I és que no pot deixar de ser contradictori el fet que, amb una obra inspirada en missatges anti-capitalistes i d’arrels llibertàries, Banksy no repare en treballar per grans empreses multinacionals o en vendre algunes de les seues creacions a un preu astronòmic.

Jo passe de fer judicis de valors. Aquest tio és gran. Molt gran. I m’agradaria veure-les de prop, algunes de les seues obres. Algun dia.

La seua fama ha crescut a cops de plantillades i dibuixos que decoren els carrers de tot el Regne Unit i altres parets arreu del món (com per exemple els seus murals decorant, amb distintes tècniques, el Mur de Cisjordània). Però si alguna cosa ha fet rebentar la seua desconeixença són els polèmics actes de guerrilla basats, principalment, en penjar en distints museus o galeries d’art —i sense permís— la seua obra; o substituir-hi determinats quadres per paròdies que ell mateix ha fet.

L’última entremaliadura que ha dut a bon port és l’hòstia. Per convidar-lo a unes canyes: s’ha dedicat a boicotejar i ridiculitzar el primer treball discogràfic de la reina de la frivolitat, Paris Hilton. I com ho feu? Docs bé, comprà el disc en qüestió i amb la mítica tècnica de maquetació “recorta y pega” de tota la vida es dedicà a reinventar l’art-book del disc de la Hilton. Què va fer després? Aconseguí una tirada de cinc-centes copies de la seua pròpia edició, amb un remix fet per ell mateix al CD, i les col·locà en quaranta-dos tendes arreu del Regne Unit, substituint-los per originals i assegurant-se que conservaren el codi de barres per així enganyar als propietaris i compradors i que la seua obra arribés a les cases. Un cop d’efecte que potser ha publicitat el disc en qüestió i que altres qualifiquen de banal. A mi que no em toquen els ous, és per aplaudir. Inclòs s’ha pogut veure com, els “afectats” que s’endugueren la broma a casa, han mirat de lucrar-se via eBay o diverses subastes amb el disc de Banksy.

Aquí el Making Of de la diablura.

El cas és que, com deia, la seua popularitat i reconeixement s’ha anat escampant a passos de gegant. Fins al punt que el valor de les seues obres està abastant xifres prohibitives que es permeten personatges de la faràndula com Angelina Jolie, Keanu Reeves, el Príncep Harry, Jude Law o Christina Aguilera.

I què pot passar amb obres de tant valor escampades per arreu? Doncs pot passar que el Servei de Neteja de Londrés no sàpiga discernir-les i les esborre, com passà temps arrere amb una de les seues obres més representatives que es trobava prop de l’antiga estació de la capital britànica: Vincent Vega i Jules Winnfield sostenint una banana per pistola. L’obra estava valorada en prop de 500.000 dòlars. Nosaltres sabem que mols veuen l’obra de Banksy com art legítim, diu un responsable de la empresa de neteja, però lamentablement els nostres equips estan compostos per netejadors professionals i no per crítics d’art. I fins a cert punt estic d’acord... i que hagin impartit classes als treballadors de neteja per saber diferenciar l’obra de Banksy em sembla, encara que tampoc estigui de més, exagerat... però realment, sent la seua comesa esborrar els graffitis que inspiren declivi social o abandonament, podria trobar-se aquest mural entre graffitis d’aquestes característiques? A ningú se li ocorregué preguntar? Realment poden clavar-se en el mateix sac un “I love you very much” amb caligrafia dolenta o una firma de un raper pueril i aquesta obra de Banksy?

Per molt poc que es sàpiga d’art? Serà necessari saber d’art per disfrutar-lo?

És al que està exposada tal obra, de cara a gent que ni vol saber d’ella.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, d’octubre 24, 2007

Billar Psicotròpic

¿Que anem al teatre per fer-nos els culturetes i no queden entrades?
No passa res, ens arrimem al pub més proper i ens fiquem fins amb birra i poca vergonya.

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, d’agost 23, 2007

The King in a dream

Si als Estopa se'ls va aparèixer en somnis el del mig de Los Chichos, a mi se'm va aparèixer anit El Rei, Elvis, jove i ben plantat. I em digué que no és mort. I cantàrem junt a un grup de desconeguts i atrapats a imatges en blanc i negre.
Fa uns dies es complien trenta anys de la seva mort. A la televisió, ràdio, premsa, Internet, etcètera, de segur bombardejaren amb la notícia. No em va ser possible seguir l'assumpte. Però el cas és que per mi és viu, ha vingut a dir-m'ho i m'ho diu quan escolte, cada vegada amb més freqüència, gràcies, les seves cançons.

Etiquetes de comentaris: , ,

"Rock this town", The Brian Setzer Orchestra

Ja tardava en aparèixer un poc de Rock’n Roll. Aquesta cançó passa per ser una de les més mítiques del rockabilly contemporani. Bé, no sé si dir contemporani, Brian Setzer ja la tocava amb els Tomcats abans dels anys 80 per després recuperar-la i convertir-la en un mite amb els Stray Cats i el seu primer disc. Per suposat no podia faltar una adaptació amb The Brian Setzer Orchestra.
Personalment, repassant les composicions d’aquest madur rocker, anteposaria moltes altres cançons a aquesta. Però és que aquesta interpretació és supèrbia. Woodstock del 1999. La secció de vents es aclaparadora, deixen la resta d’instruments a un segon i sòlid pla en una introducció que s’acosta més a un swing a lo bèstia que a altra cosa. Després comencen a dibuixar-se les línies del rockabilly sobre les línies vocals i la cançó comença a emmotllar-se a la seva versió més primitiva mentre va obrint-se camí cap al protagonisme la Gretsch de Setzer. Impressionant com es maneja la guitarra l’home aquest. Al poc comencen lluir-se el contrabaixista i el bateria amb el beneplàcit de la resta de banda. M’encanta el solo de bateria. En donar-te compte ja han passat sis minuts i haguessis volgut que la cançó continués en una improvisació infinita.



Well, my baby and me went out late saturday night.
I had my hair piled high and my baby just looks so right.
Well, pick you up at ten got to have you home by two,
mama don't know what I've got in store for you
Well, that's alright 'cause we're looking as cool as can be.

Well, we found a little place that really didn't look half bad
I'll have a whiskey on the rocks and change of a dollar for the jukebox.
Well, I put a quarter right into that can, but all it played was disco man.
C'mon pretty baby, let's get outta here right away.

We're gonna rock this town, rock it inside out.
We're gonna rock this town, make 'm scream and shout.
Let's rock, rock, rock man rock, rock.
We're gonna rock till we pop, We're gonna roll till we drop.
We're gonna rock this town, rock it inside out.

Well, we're having a ball just bopping on the big dance floor.
Well, there's a real square cat he looks nineteen seventy four.
Well, you look at me once, you look at me twice,
you look at me again there's gonna be a fight.
We're gonna rock this town, we're gonna rip this place apart.

We're gonna rock this town, rock it inside out.
We're gonna rock this town, make 'm scream and shout.
Let's rock, rock, rock man rock, rock.
We're gonna rock till we pop, We're gonna roll till we drop.
We're gonna rock this town, rock this place apart.

We're gonna rock this town, rock it inside out.
We're gonna rock this town, make 'm scream and shout.
Let's rock, rock, rock man rock, rock.
We're gonna rock till we pop, We're gonna roll till we drop.
We're gonna rock this town, rock it inside out.

We're gonna rock this town, rock it inside out.
We're gonna rock this town, rock it inside out.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, de juliol 22, 2007

And she's buying a stairway to heaven

Image Hosted by ImageShack.us
foto by Iker
¿Sabes qué me hace más feliz que nada?
Dame seis cuerdas y seré feliz.

B.B. King

BSO - Stairway to heaven, Led Zeppelin

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, de juliol 21, 2007

Himen

Títol suggerent. Títol per una cançó. Una oda a la innocència: un regal difícil de conservar. La qualitat amb la que saber amanir els segons. La senzillés. El pilar més ferm de la felicitat més pura. Sols nosaltres tres: Tu, Jo i La Innocència.

Sangre, himen.
Primera vez con la emoción de un principiante.
Sangre para aplacar la ira de los dioses.
Bautizado, sacrificado en el pilar de tu bendita intimidad.

Tu corazón aún palpita entre mis manos en prueba de amor.
La comunión de manos inexpertas y de cuerpos en tensión…

Mírame, olvida lo que sabes.
Como si fuera la primera vez que me ves,
y probamos nuestra sangre.

Himen, amateur. Compartimos órganos vitales.
Tarde, ya no podrán separarnos nunca más.

Como aquella vez,
somos dos niños locos reconociéndonos la piel.

Mírame, olvida lo que sabes.
Como si fuera la primera vez que me ves,
y se detiene el tiempo,
desaparece el mundo bajo tus pies

¿No ves?
Con la emoción de la primera vez, ¿No crees?
Cuando no había nada que entender ni saber,
y éramos lo quisiéramos ser.

Tu respiración aun se agita al oír mi voz.
Se agita al oír mi voz.


Himen, Skunk D.F.


Feia temps que cap grup metalero em cridava l’atenció (encara que els quede poc de metaleros), però he de dir que l’últim disc d’aquesta gent té algunes cançons realment bones, o que, almenys a mi, m’han semblat suggerents. La primera vegada que vaig escoltar aquesta, de camí a casa després de treballar, se’m va clavar de mala manera. Els pels dels braços se’m ficaren com a taxes. Una cançó senzilla que per mi amaga un crit per recuperar els sentiments més verges. I deuríem. I aparcar tanta artificialitat repugnant.

Etiquetes de comentaris: ,