Dexter, l'Obscur Passatger

My name is Dexter, Dexter Morgan.
I don't know what made me the way I am,
but whatever it was left a hollow place inside.
People fake a lot of human interactions,
but I feel like I fake them all.
And I fake them very well.

Dexter dixit

Dexter Morgan té un buit. Un buit tan gran que s’ha endut per davant gran part dels sentiments i les emocions que ens distingeixen com a humans. O precisament aquesta mancança d’humanitat és allò que ha deixat aquesta foscor dintre seu. El cas és que a les seves entranyes s’ha anat gestant una necessitat, i aquesta ha esdevenit en un company ombriu, àvid de menesters que el facen sentir viu i capaç de fer-se amb la seva total voluntat: L’Obscur Passatger. Darkly Dreaming Dexter. Un alter-ego creat dintre d’un pou de foscor.

La deducció és vàlida: Dexter és un assassí.
Amb majúscules.

Qui més no ha estat enamorat alguna vegada. Tothom sabem el que es sent festejant un ànima, el que se sent amb una carícia, amb un abraç o un bes, amb el sexe, les paraules sentides... ja sabeu, tots aquells rituals. Dexter no. A ell aquestes expressions humanes li són alienes. Els seus rituals són uns altres: escollir víctima, cerciorar-se de que és l’adequada, dissenyar un pla de caça... i matar-la. Un evident el paral·lelisme amb l’aparellament humà i les emocions que comporta. Una necessitat sorgida per la pròpia necessitat de sentir. Una alliberament.
I en el súmum de la misèria està el no poder compartir-ho amb ningú. Ni amb la seva germana. Amb ningú.

Però, ¿qui podria condemnar al bo de Dexter Morgan?

I és que Dexter no és un assassí qualsevol. La seva cura en passar desapercebut l’ha convertit, sols en aparença, en el perfecte ciutadà. Un perfecte, innocent i intel·ligent cavaller. Estic prou segur que la majoria de la gent tendeix a fer molt de teatre als seus contactes socials quotidians, diu. Jo els fingeixo tots. I els fingeixo molt bé.
Però el més important, Dexter té Normes. Les seves ànsies homicides passen sempre pel filtre del Codi de Harry. I això és: SOLS MATA A PERSONES QUE S’HO MEREIXEN. I Dexter Morgan sap reconèixer-los. És un d’ells. Cada vegada que l’Obscur Passatger crida a la seva porta per murmurar-li la urgència de les necessitats, Dexter canalitza tals desitjos a través de violadors, pederastes, traficants d’humans o assassins que, tal com ell, o no, arrosseguen el seu Obscur Passatger particular i han escapat a la justícia de Miami. Justícia per la que treballa com a forense especialitzat en anàlisis de sang, i treballant colze a colze amb el seu enemic més perillós, el Sergent Doakes: l’única persona, i, paradògicament, també l’únic policia, que sospita d’un costat obscur de Dexter.

Dexter va ser adoptat als tres anys d’edat per Harry Morgan, un reputat policia de la ciutat de Miami. A través del comportament del jove Dexter, i a dret seny del seu innombrable passat, Harry descobrí les sinistres tendències del infant i intentà fer-li front amb infructuoses temptatives. No quedà més remei que reorientar la maldat que es gestava al cor del petit.

Ves amb compte, havia dit Harry. I m’ensenyà a tindre’l, tan bé com sols un policia pot ensenyar a un assassí.
Escollir amb compte d’entre tots els que s’ho mereixien. Assegurar-se sense donar lloc al dubte. Després netejar. No deixar rastre. I sempre evitar qualsevol implicació emocional: provoca errors.
Aquell compte anava més enllà del moment del assassinat, clar. Anar amb cura significava construir-se una vida. Compartimentar. Fer vida social. Imitar a la resta.
I jo havia seguit els seus consells amb gran esmera. Era quasi un holograma perfecte. Estava per damunt de qualsevol sospita, més enllà de qualsevol retret, i ni tan sols era digne de menyspreu. Un monstre pulcre i educat, el veí de la porta contigua.

Hi ha qui es commociona veient l’obra de Michelangelo. Dexter arribarà un dia a l’escena d’un crim i es commocionarà amb el que veurà: el cos d’una prostituta perfecta i quirúrgicament disseccionat i amb algunes parts embolcallades com regals. Però el més important, ni rastre de sang. Ni una maleïda gota. Pulcre. Perfecte. Un obra mestra.
Hi ha qui aplaudeix l’obra de Michelangelo. Dexter aplaudirà l’obra del nou serial killer que assota Miami: L’Assassí del Camió de Gel...

comença la primera temporada.

BSO - The poet acts, Philip Glass (com hagués triat el propi Dexter)