diumenge, de novembre 11, 2007

Banksy

Ací deixe una recopilació que he fet amb algunes obres de Banksy:

Banksy, com la majoria d’artistes que assoleixen una fama exagerada, és amat per uns i criticat per altres. I és que no pot deixar de ser contradictori el fet que, amb una obra inspirada en missatges anti-capitalistes i d’arrels llibertàries, Banksy no repare en treballar per grans empreses multinacionals o en vendre algunes de les seues creacions a un preu astronòmic.

Jo passe de fer judicis de valors. Aquest tio és gran. Molt gran. I m’agradaria veure-les de prop, algunes de les seues obres. Algun dia.

La seua fama ha crescut a cops de plantillades i dibuixos que decoren els carrers de tot el Regne Unit i altres parets arreu del món (com per exemple els seus murals decorant, amb distintes tècniques, el Mur de Cisjordània). Però si alguna cosa ha fet rebentar la seua desconeixença són els polèmics actes de guerrilla basats, principalment, en penjar en distints museus o galeries d’art —i sense permís— la seua obra; o substituir-hi determinats quadres per paròdies que ell mateix ha fet.

L’última entremaliadura que ha dut a bon port és l’hòstia. Per convidar-lo a unes canyes: s’ha dedicat a boicotejar i ridiculitzar el primer treball discogràfic de la reina de la frivolitat, Paris Hilton. I com ho feu? Docs bé, comprà el disc en qüestió i amb la mítica tècnica de maquetació “recorta y pega” de tota la vida es dedicà a reinventar l’art-book del disc de la Hilton. Què va fer després? Aconseguí una tirada de cinc-centes copies de la seua pròpia edició, amb un remix fet per ell mateix al CD, i les col·locà en quaranta-dos tendes arreu del Regne Unit, substituint-los per originals i assegurant-se que conservaren el codi de barres per així enganyar als propietaris i compradors i que la seua obra arribés a les cases. Un cop d’efecte que potser ha publicitat el disc en qüestió i que altres qualifiquen de banal. A mi que no em toquen els ous, és per aplaudir. Inclòs s’ha pogut veure com, els “afectats” que s’endugueren la broma a casa, han mirat de lucrar-se via eBay o diverses subastes amb el disc de Banksy.

Aquí el Making Of de la diablura.

El cas és que, com deia, la seua popularitat i reconeixement s’ha anat escampant a passos de gegant. Fins al punt que el valor de les seues obres està abastant xifres prohibitives que es permeten personatges de la faràndula com Angelina Jolie, Keanu Reeves, el Príncep Harry, Jude Law o Christina Aguilera.

I què pot passar amb obres de tant valor escampades per arreu? Doncs pot passar que el Servei de Neteja de Londrés no sàpiga discernir-les i les esborre, com passà temps arrere amb una de les seues obres més representatives que es trobava prop de l’antiga estació de la capital britànica: Vincent Vega i Jules Winnfield sostenint una banana per pistola. L’obra estava valorada en prop de 500.000 dòlars. Nosaltres sabem que mols veuen l’obra de Banksy com art legítim, diu un responsable de la empresa de neteja, però lamentablement els nostres equips estan compostos per netejadors professionals i no per crítics d’art. I fins a cert punt estic d’acord... i que hagin impartit classes als treballadors de neteja per saber diferenciar l’obra de Banksy em sembla, encara que tampoc estigui de més, exagerat... però realment, sent la seua comesa esborrar els graffitis que inspiren declivi social o abandonament, podria trobar-se aquest mural entre graffitis d’aquestes característiques? A ningú se li ocorregué preguntar? Realment poden clavar-se en el mateix sac un “I love you very much” amb caligrafia dolenta o una firma de un raper pueril i aquesta obra de Banksy?

Per molt poc que es sàpiga d’art? Serà necessari saber d’art per disfrutar-lo?

És al que està exposada tal obra, de cara a gent que ni vol saber d’ella.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, de novembre 04, 2007

"El talento de la multitud", Bukowski

Hay suficiente traición, odio,
violencia,
absurdos en el ser humano medio
como para abastecer cualquier ejército en cualquier día.
Y los que mejor asesinan son
aquéllos que predican contra ello.
Y los que mejor odian son

aquéllos que predican AMOR.
Y LOS MEJORES EN LA GUERRA SON
—DEFINITIVAMENTE— AQUÉLLOS QUE PREDICAN
PAZ.

Cuídate
del hombre medio,
de la mujer media.
CUIDADO
con su amor.
Su amor es corriente, busca lo corriente,
pero su odio es talentoso.
Su odio es lo suficientemente talentoso
como para matarte,
como para matar a cualquiera.
Al no querer la soledad,
al no entender la soledad,
intentarán destruir
cualquier cosa
que sea diferente a ellos.
Al no ser capaces de crear arte,
ellos no entenderán el arte.
Considerarán su fracaso
como creadores
sólo como un fracaso del mundo.
Al no ser capaces de amar plenamente,
CREERÁN que tu amor es incompleto.
Y ENTONCES TE ODIARÁN.
Y su odio será perfecto.
Como un diamante resplandeciente.
Como un cuchillo.
Como una montaña.
COMO UN TIGRE.
COMO Cicuta.
Su más elegante ARTE.

Bukowski

Etiquetes de comentaris: , ,